La història d'aquesta ciutat catalana es remunta als assentaments de la tribu dels indígenes en els poblats que envolten i tanquen el Pla de Girona. El cristianisme es va introduir a la ciutat romana durant el segle III i després de la caiguda de l'Imperi romà (l'any 476), Girona va dependre dels monarques visigots fins el 711, any que fou sotmesa als àrabs. L'any 785, els gironins es van lliurar a Carlemany, el qual va crear el comptat de Girona, nucli inicial de la Marca Hispànica.
La nova ciutat de Girona es va repoblar amb els habitants del poblat de Sant Julià de Ramis convertint-se en un important centre de la regió, amb l'articulació d'un agger romà que l’envoltava. Malgrat que Girona es trobava a l'interior, allunyada de la costa, disposava d'una bona connexió amb el port d'Empúries.
La ciutat va tenir el seu primer període d'esplendor com a diòcesi de l'Església unida a la seu metropolitana de Tarragona, seguit de la ruralització que es va desencadenar per tot l'antic imperi romà a causa de la ruïna general i la pèrdua de pes dels ciutadans.
La conquesta musulmana de seguida va afectar a Girona imposant el nou poder musulmà un tribut personal i territorial, però va durar poc per la seva proximitat amb l'imperi carolingi
L'organització carolíngia del territori va convertir a la ciutat a la seu del Comtat de Girona. Aquesta ciutat, com a seu comtal, va complir folgadament amb el seu paper i va superar les etapes més difícils del perill musulmà. Les noves muralles van reforçar la plaça forta i van ampliar la superfície de la ciutat. En aquest moment es dóna l'època de màxima esplendor de la comunitat jueva de Girona amb l'escola cabalística.
Actualment, el Call de Girona, és un dels millor conservats d'Europa i és una de les atraccions turístiques de la ciutat.
Durant els segles XV, XVI i XVII la ciutat va continuar creixent i es van ser realitzant petites ampliacions i millores de les muralles per protegir a la ciutat dels diversos atacs als quals va haver de fer front fins a finals del segle XVII i principis del segle XVIII per part de les tropes franceses en el context de les nombroses guerres europees.
L'any 1833, Girona va ser declarada capital de província i va començar a recuperar habitants gràcies a la revolució industrial. A principis del segle XX, amb 15.000 habitants, va viure un esclat de renovació literària i artística que la va convertir en el segon nucli cultural de Catalunya. A partir de 1936 va patir els estralls de la Guerra civil i després els aiguats dels anys 1940 i 1943. A partir de 1950, amb 32.000 habitants va iniciar una recuperació econòmica, en coincidència amb l'arribada de grans masses d'immigrants del sud d'Espanya.
Cap a 1889, l'Estat major de l'exèrcit espanyol va suprimir la categoria de plaça forta que ostentava Girona i es va permetre l'enderrocament d'una part de les muralles del sud de la ciutat. Girona va començar a prendre la forma que té avui dia.
Girona destaca actualment pel seu comerç que la converteix en la ciutat d'Espanya amb més botigues per nombre d'habitants. És un centre de fires i mercats gràcies a les diferents exposicions que s'hi realitzen i cada cop més es converteix en una ciutat turística gràcies als nombrosos estiuejants que passen les seves vacances a la Costa Brava i/o als Pirineus. Actualment compta amb més de 70.000 habitants, uns 100.000 s'hi hi afegim els pobles del voltant com són Salt i Sarrià. Des de l'any 1993 disposa de la Universitat de Girona, fet que ha motivat l'arribada de molts estudiants de fora de Girona a residir a la ciutat i a fer d’ella un lloc d'estudi.
Fotografia del Call Jueu de Girona a la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada